Superant la realitat

Una de les exposicions que més m’ha impactat el 2013 ha estat “Hiperrealisme avui”, que va acollir el Museu del Tabac entre els mesos de juny i novembre. I no debia ser l’única, tenint en compte que la van haver de prorrogar.

Tenir la boca oberta durant tot el recorregut i necessitar apropar-me tant als quadres -gairebé els podia tocar amb el nas- per comprovar que no estava veient fotografies i per intentar descobrir com es podia assolir aquest nivell de perfecció, podria definir bastant bé algunes de les sensacions que em va provocar aquesta mostra. Sóc molt conscient que molts pensaran que aquesta no és la terminologia apropiada per parlar d’art, però és realment com va anar, probablement perquè estem poc acostumats a veure hiperrealisme.  Així que si teniu l’oportunitat de veure “en vivo y en directo” obres com  aquestes, llençeu-vos-hi.

Aquesta és una imatge d’una de les obres de gran format d’Antonio Castelló Avilleira, un artista madrileny que s’ha recongut gairebé autodidacta.  Es titula Plums (prunes) i és la que més em va impressionar.

prunes antonio castelló

Entre les obres de Castelló Avilleira que s’exposaven al Museu del Tabac trobàvem propostes hiperrealistes més properes a un concepte publicitari. En aquest petit vídeo, en què veiem el procés de treball de l’artista, hi trobem un exemple:

Les obres de la mostra, d’artistes com Cynthia Poole, Ben Johnson, Paul Beliveau, Pedro Campos i Ben Schonzeit , a més d’Antonio Castelló, entre altres, ens apropen a un tipus d’art que ha traspassat i superat el figuratiu, amb un treball de la llum, del color i de les textures que ens deixa sense paraules i ens atrapa en els instants que capturen en els quadres.

Fixeu-vos en aquest ou fregit de Tjaf Sparnaay i en la textura de les vores cruixents.

friedegg_2013_gr

Aquest altre és un exemple de l’obra de Pedro Campos. El seu treball amb la llum és el més destacat, tant en el “Jelly Bean Delight” (el pot de caramels), que va ser la imatge de l’exposició, com en la seva sèrie “Hot Day” en què aconsegueix no només retratar amb exactitud la textura del plàstic, sinó que ens trasllada la sensació de frescor i humitat de les llaunes i de la bossa, que s’hi enganxa, com si l’acabés de treure del frigorífic.

pedro campos pot caramels

Hot_Day_III_m

Els aliments, com veieu, és un tema recurrent en aquests artistes. D’una banda trobem obres com la de les Prunes de Castelló, o aquesta de Ben Schonzeit, que es titula “Blueberries”, probablement pel què significa artísticament aconseguir aquest nivell d’hiperrealisme en elements fugaços.  Castelló i Schonzeit fan atemporals moments efímers com la maduresa de la fruita.

blueberries ben schonzeit

D’altra banda, trobem artistes que prefereixen retratar aliments més industrials, donant-li la volta a les propostes de Warhol i portant-les a l’actualitat. Cynthia Poole se centra en els embalatges de xocolatines i dolços. En l’exposició s’indicava que l’obra de Poole ens evoca “una nostalgia dels confits dels 70 i 80, amb colors vius i un estrident esperit de competència” i “explora les maneres com es complementen i desentonen els uns amb els altres”.

CPoole_NewRolos_web

Les tècniques que utilitzen són diverses, des de la fotografia com a base per la pintura, la tecnologia digital, màscares que se superposen a la tela, així com elements i eines pròpies del dibuix tècnic i l’arquitectura.  Aquest vídeo ens mostra el procés de treball de Ben Johnson.  A “Modern perspectives” Johnson construeix un paisatge arquitectònic a partir de les vistes des del terrat de la National Gallery. Si teniu 10 minuts, que és el que dura el vídeo, us recomano que el veieu perquè comprovareu el nivell de detall, de delicadesa i de perfecció que necessita una obra com aquesta.


Andrew Tift es decanta per plasmar la vessant més humana a través dels rostres. Aquest és el seu autoretrat:

autoretrato andrew tift

Les mirades són el més destacat dels seus retrats, que juntament amb els detalls d’expressió, les arrugues i la llum, ens introdueixen en l’ànima del personatge. I no li agraden les confusions, per això deixa clar: “no sóc un fotògraf, sóc un pintor”.

*Les fotografies d’aquest post estan extretes dels webs dels artistes i de la pàgina de Plus One Gallery, que va dirigir l’exposició al Museu del Tabac. En el seu web podeu veure les propostes artístiques d’altres pintors hiperrealistes.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s