Veni, vidi, Victus

1714ivictusgran

El 1714 és una data que els darrers mesos s’ha repetit més que mai. No només perquè el proper any serà el 300 aniversari de la caiguda de Barcelona i de tot el què va suposar en els drets i les llibertats de Catalunya, sinó per la vigència dels sentiments del poble català tres segles després.

Per això he volgut endinsar-me en la lectura de Victus d’Albert Sánchez Piñol i en el repàs de la trilogia 1714 d’Alfred Bosch. Em semblava un exercici literari i històric necessari i, des de la humiltat, recomano a tots aquells a qui interessi aquest capítol de la nostra història que, si poden,  llegeixin els quatre llibres perquè es complementen donant una visió global del conflicte i ens ajudaran a entendre molt millor la situació actual. Tots dos aconsegueixen que visquem la guerra de Successió des de dins a tots els nivells. Bosch treballa més la part diplomàtica i política, mentre que Sánchez Piñol ens fa viure el conflicte des de primera línia.

El que no compateixo en absolut són les crítiques que s’han vessat sobre Albert Sánchez Piñol i que l’han titllat d’oportunista pel llençament de Victus en el moment polític i social en què es troben les relacions Catalunya-Espanya. D’entrada, l’autor ha trigat 10 anys en escriure la novel·la i el moment polític que viuen Catalunya i Espanya segurament ha desvirtuat el llibre, més que fer-li un favor. La documentació històrica que requereix i la construcció de la narració amb el rigor que ens presenta l’autor no s’aconsegueix precisament en dos dies. I crec un dels senyals que ens indica que Victus és una bona novel·la és que ha aconseguit aixecar recels entre els dos “bàndols”.

El personatge central és Martín Zuviría, aprenent d’enginyer que ens endinsarà en el context i transcurs del que es podria considerar la primera guerra mundial tant des de la perspectiva castellana com des de la catalana. De la mateixa manera que totes les revolucions les provoca la gana, totes les guerres les provoca el poder. I la de Successió va ser una guerra dinàstica pel domini d’Europa i de tots els territoris sota el domini de l’Imperi Espanyol  o,més aviat, perquè els Borbons no aconseguissin el domini del món. En aquest punt i mentre el protagonista recapitula el primer que ens crida l’atenció és la negació de l’existència d’Espanya:

“(…)decía que todos los ejércitos de Europa se liaron a mamporros. En las fronteras alemanas, francesas y holandesas se atizaban de lo lindo. ¿Y en España, motivo de la disputa al fin y al cabo?

Antes de seguir tengo que hacer una digresión para que se comprenda algo del lío español, con un matiz difícil de entender para los extranjeros como tú, mi querida y horrenda Waltraud. Y ese matiz és, simplemente, que España no existe.(…)” SÁNCHEZ PIÑOL, ALBERT (2012), Victus, Barcelona, Edicions La Campana, pàg.125.

El llenguatge proper, la ironia, la picaresca i el rigor i detall dels fets es complementen en un treball que no ens deixa indiferents.

Del mite a l’antiheroi

Tant en la trilogia d’Alfred Bosch com en Victus sens descriu un Rafael Casanova molt lluny de ser un heroi, ni tan sols un bon polític. L’ofrena floral amb la qual s’homenatja cada 11 de setembre al conseller en cap de la Generalitat durant el setge de Barcelona l’hauria de rebre el general Villarroel. Casanova no només va fer que el seu metge falsifiqués el certificat de la seva defunció per fugir, sinó que alguns historiadors diuen -això sí en petit comitè i en veu baixa- que després es va descobrir que rebia una pensió de Felip V. El romanticisme va fer molt de mal exaltant a l’heroi equivocat i posteriorment deu ser molt difícil de reconèixer que un militar castellà va donar lliçons de tota mena a tot un conseller en cap.

Un dels fragments en què l’autor de Victus és més clar en aquest aspecte el trobem en una situació que es dóna uns dies abans de la caiguda de Barcelona en què Casanova interfereix en els plans de batalla:

“(…) Sigo pensando que nadie, en la Barcelona asediada, llegó a comprender hasta qué punto un militarote como don Antonio puso a prueba la cautela y paciencia de sus nervios. Hubo mil disparates casanovianos que no vale la pena referir (…)” SÁNCHEZ PIÑOL, ALBERT (2012), Victus, Barcelona, Edicions La Campana, pàg.483.

JUNTA_~2

Junta de Govern de l’1 de setembre de 1714, amb la participació de Villarroel i Casanova

Tant Sánchez Piñol com Alfred Bosch aconsegueixen un retrat fidel de la personalitat dels principals personatges implicats en la guerra de Successió i el setge de Barcelona: miquelets, militars i polítics entre els quals destaquen el duc de Berwick James Fitz-James Stuart qui comandava les tropes borbòniques que van entrar a Barcelona l’11 de setembre de 1714, i Ballester, oficial de miquelets representatiu de la lluita. Les dues novel·les ens mostren una descripció detallada a través de les vivències de personatges principals i secundaris de la situació des del punt de vista ciutadà, com van viure la guerra i  l’any del setge amb desesperació, gana, bloqueig naval, la destrucció de la ciutat, els morts, les decisions militars i polítiques i, fins i tot, casos de canibalisme, i com, tot i això, els ciutadans van ser els que per sobre de tot van defensar la resistència de la ciutat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Placa commemorativa al Fossar de les Moreres, la que va ser la fossa comuna on

s’enterraven els morts caiguts en la defensa de Barcelona durant el setge (1713-1714)

800px-Sitio-barcelona-11-septiembre-1714

Assalt general a Barcelona 11 de setembre de 1714

“1714” i “Victus”, novel·les molt completes que per mi han vingut, han vist i han vençut. I els èxits en el cas de Victus no paren, ja que s’acaba d’anunciar que l’editorial Harper Collins ha comprat els drets de la novel·la pel mercat anglosaxó. No us extranyi si en uns anys tenim la versió de Victus a la gran pantalla estil “Braveheart”.

Anuncios

4 comentarios en “Veni, vidi, Victus

  1. Pingback: VENI, VIDI, VICTUS | VICTUS Barcelona 1714

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s